(1) Parla de l'albatros com a un ésser maldestre, lletj i que dona pena. Dona una imatge de la societat molt dolenta, perque esta ple d'aquests animals. Lartista modernista utilitza aquests aspectes de la natura com els animals.
(2) El que Joan Maragall diu simbolicament en aquest poema es que Espanya no fa cas de les seves pregaries, que es que deixi de voler tant poder, perque aixo només dona guerres i mort. Que Catalunya vol continuar sent part del país, però que volen que s'els reconeixin les seves diferències.
(3) a) L'arbre simbolitza el pas del temps
b) L'argument es una reflexió que te un arbre sobre la seva vida i el que ha passat en ella.
c) Fa una declaració dient que es sent com un arbre, sentint com te vida i com sent les seves ferides amb el pas del temps, esperant a la seva hora de morir.
d) Sonet, dos quartets i 2 tercets de 13 sil·labes, ABBA ADDA CCD CCD
(4) -internar: Penetrar, endinsar-se.
-cisellada: Gran quantitat de cisells.
-ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.
-irisació: Acció d’irisar; l’efecte.
-esmaragda (maragda): Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
-ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
-arraulir: Ajupir, abatre.
-xapar: Cobrir o guarnir amb xapes.
-estremir: Fer tremolar fortament.
-nimbada: En heràld., voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.
MARC AMODEO PALOMAR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada