3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de les dàlies:

a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?
b) Per què les dàlies són els seus fills?


a-lesrelacions amoroses queden reflectives quan es parlen d'elles en ocacions determinades.
b-perque era qui li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc.

Surrealisme

- El moviment surrealista es va iniciar de manera oficial a Paris al 1924 amb la publicació del Primer Manifest, escrit per Breton ( ideòleg d’aquest moviment artístic). Malgrat tot, durant els tres anys anteriors es pot considerar que s’estava formant, ja que el focus dadaista parisenc el van configurar els mateixos membres que, mes tard s’adscriuran al surrealisme. En un primer moment la vessant literària la que va tenir mes importància en el si del moviment. Malgrat tot a la segona meitat dels anys 20 van ser molts artistes que es van adscriure.

- El surrealisme es un pur automatisme psíquic pel qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o qualsevol altre manera, el funcionament real del pensament, a falta de qualsevol control provocat per la raó, al marge de tota preocupació estètica o moral. Així u va definir Breton.

- Es la teoria de lo irracional, de l’inconscient a l’art i a la vida, alliberat de condicionaments socials. Ens mostra una actitud critica però a la vegada constructiva. Els surrealistes confien en la possibilitat de canviar la vida, la societat, l’art i l’home a partir de la revolució.

avantguardisme: cubisme

cubisme

El Cubisme és un dels moviments artístics pertanyents a l'Art Modern (altrament anomenats.-ismes), present principalment en la pintura i l'escultura, desenvolupat entre 1907 i 1914. El Cubisme va introduir un punt d'inflexió en la pintura, i representa l'inici de l'art abstracte. En les obres cubistes els objectes es trenquen, s'analitzen, i es re-construeixen en una forma abstracta; enlloc de representar els objectes des d'un únic punt de vista, l'artista pinta el motiu des d'una multitud de perspectives per tal de representar-lo en un context més ampli. El cubisme intenta atènyer l'essència de les coses que representa, per la juxtaposició de punts de vista diferents en la realitat, però que apareixen simultanis en l'obra final. Picasso, aplicarà la descomposició cubista al paisatges, però també als objectes i al retrat. Els cubistes van abolir la idea de que cal pintar "matèries nobles"," i pensaven que qualsevol objecte podria ser objecte d'atenció estètica. Les Senyoretes d'Avignon de Picasso 1907 és considerat com el primer quadre cubista.

exercici 7 del modernisme ( diferències)

En el primer text anomenat aigues encantades de Joan Puig i Farrater , el tema de la conversa tracta sobre el tema de igualtat social entre dones i homes, en canvi en el segon text d' en Joanet , el carreters i els ferrers, en explica per part d'en joanet que creu que la poesia i la prosa s'estan perdent i ningu fa res .




carlos guimerà

4.Busca informació sobre l’argument d’algunes novel·les modernistes i després redacta un escrit on expliquis el tema d’aquestes obres relacionant-lo amb el tema típic del Modernisme.

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Els SOTS FERÉSTECS
A “L’Auca del senyor Esteve”, Rusiñol narra la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els dies monòtons i la vida assenyada del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el negoci, es veuran trencats pel comportament d’en Ramonet, fill i hereu del negoci familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que esdevé un típic exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot l’idealisme que aquest ofici representa per a la societat burgesa de l’època.
La novel·la Els Sots Feréstecs planteja l’enfrontament de Mossèn Llàtzer, personificació de l’artista, l’individu creador que tipificava l’ideal modernista, amb el poble massificat, el qual, desvetllats els seus instints primaris per l’arribada d’una prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los.
L’idealisme inicial del capellà –els seus pecats previs d’orgull intel·lectual, el penediment i el desig de convertir l’exili en alliberament i salvació- es redueix progressivament a un estat de desesper nihilista. La novel·la acaba en un somni en el qual el capellà és testimoni de la pròpia mort i del fracàs de les seves actuacions.




Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.

Literatura Modernista

3.Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.

Avui en dia la gent gran te ajudes i suports per poder tenir un nivell de vida digne. En comparació amb el relat la societat de llavors estava molt atraçada en el camp social ja que com s'explica en el relat de Victor Català, la vella esta malalta però la família es cansa de cuidar-la i finalment mor en un incendi, i queda com si s’ignorés a la gent gran.

2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.

(1) Parla de l'albatros com a un ésser maldestre, lletj i que dona pena. Dona una imatge de la societat molt dolenta, perque esta ple d'aquests animals. Lartista modernista utilitza aquests aspectes de la natura com els animals.

(2) El que Joan Maragall diu simbolicament en aquest poema es que Espanya no fa cas de les seves pregaries, que es que deixi de voler tant poder, perque aixo només dona guerres i mort. Que Catalunya vol continuar sent part del país, però que volen que s'els reconeixin les seves diferències.

(3) a) L'arbre simbolitza el pas del temps

b) L'argument es una reflexió que te un arbre sobre la seva vida i el que ha passat en ella.

c) Fa una declaració dient que es sent com un arbre, sentint com te vida i com sent les seves ferides amb el pas del temps, esperant a la seva hora de morir.

d) Sonet, dos quartets i 2 tercets de 13 sil·labes, ABBA ADDA CCD CCD


(4) -internar: Penetrar, endinsar-se.
-cisellada: Gran quantitat de cisells.
-ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.
-irisació: Acció d’irisar; l’efecte.
-esmaragda (maragda): Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
-ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
-arraulir: Ajupir, abatre.
-xapar: Cobrir o guarnir amb xapes.
-estremir: Fer tremolar fortament.
-nimbada: En heràld., voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.


MARC AMODEO PALOMAR