L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE
Els SOTS FERÉSTECS
A “L’Auca del senyor Esteve”, Rusiñol narra la vida del senyor Esteve, un home gris, prudent i pràctic, amo d’una botiga, La Puntual, que el seu avi havia fundat el 1830. Els dies monòtons i la vida assenyada del protagonista dedicats a afermar i eixamplar el negoci, es veuran trencats pel comportament d’en Ramonet, fill i hereu del negoci familiar, que es nega a continuar la tradició botiguera familiar i que esdevé un típic exponent del Modernisme. En Ramonet vol ésser escultor, amb tot l’idealisme que aquest ofici representa per a la societat burgesa de l’època.
La novel·la Els Sots Feréstecs planteja l’enfrontament de Mossèn Llàtzer, personificació de l’artista, l’individu creador que tipificava l’ideal modernista, amb el poble massificat, el qual, desvetllats els seus instints primaris per l’arribada d’una prostituta, acaba amb la lluita del capellà per regenerar-los.
L’idealisme inicial del capellà –els seus pecats previs d’orgull intel·lectual, el penediment i el desig de convertir l’exili en alliberament i salvació- es redueix progressivament a un estat de desesper nihilista. La novel·la acaba en un somni en el qual el capellà és testimoni de la pròpia mort i del fracàs de les seves actuacions.
Les seves característiques principals són l'afany per la musicalitat, la presència de la natura i d'al·lusions als sentits, i la recerca de la bellesa perfecta, sobretot a nivell formal, per fugir d'una realitat hostil. L'artista es considera un bohemi que viu la veritable existència, la del plaer i la bellesa, lluny de les obligacions quotidianes.
diumenge, 19 de desembre del 2010
Literatura Modernista
3.Compara la situació actual amb la que presenta Víctor Català al seu relat.
Avui en dia la gent gran te ajudes i suports per poder tenir un nivell de vida digne. En comparació amb el relat la societat de llavors estava molt atraçada en el camp social ja que com s'explica en el relat de Victor Català, la vella esta malalta però la família es cansa de cuidar-la i finalment mor en un incendi, i queda com si s’ignorés a la gent gran.
Avui en dia la gent gran te ajudes i suports per poder tenir un nivell de vida digne. En comparació amb el relat la societat de llavors estava molt atraçada en el camp social ja que com s'explica en el relat de Victor Català, la vella esta malalta però la família es cansa de cuidar-la i finalment mor en un incendi, i queda com si s’ignorés a la gent gran.
dissabte, 18 de desembre del 2010
2. Realitza els exercicis 1 a 4 sobre els poemes que hi ha al dossier del Modernisme.
(1) Parla de l'albatros com a un ésser maldestre, lletj i que dona pena. Dona una imatge de la societat molt dolenta, perque esta ple d'aquests animals. Lartista modernista utilitza aquests aspectes de la natura com els animals.
(2) El que Joan Maragall diu simbolicament en aquest poema es que Espanya no fa cas de les seves pregaries, que es que deixi de voler tant poder, perque aixo només dona guerres i mort. Que Catalunya vol continuar sent part del país, però que volen que s'els reconeixin les seves diferències.
(3) a) L'arbre simbolitza el pas del temps
b) L'argument es una reflexió que te un arbre sobre la seva vida i el que ha passat en ella.
c) Fa una declaració dient que es sent com un arbre, sentint com te vida i com sent les seves ferides amb el pas del temps, esperant a la seva hora de morir.
d) Sonet, dos quartets i 2 tercets de 13 sil·labes, ABBA ADDA CCD CCD
(4) -internar: Penetrar, endinsar-se.
-cisellada: Gran quantitat de cisells.
-ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.
-irisació: Acció d’irisar; l’efecte.
-esmaragda (maragda): Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
-ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
-arraulir: Ajupir, abatre.
-xapar: Cobrir o guarnir amb xapes.
-estremir: Fer tremolar fortament.
-nimbada: En heràld., voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.
MARC AMODEO PALOMAR
(2) El que Joan Maragall diu simbolicament en aquest poema es que Espanya no fa cas de les seves pregaries, que es que deixi de voler tant poder, perque aixo només dona guerres i mort. Que Catalunya vol continuar sent part del país, però que volen que s'els reconeixin les seves diferències.
(3) a) L'arbre simbolitza el pas del temps
b) L'argument es una reflexió que te un arbre sobre la seva vida i el que ha passat en ella.
c) Fa una declaració dient que es sent com un arbre, sentint com te vida i com sent les seves ferides amb el pas del temps, esperant a la seva hora de morir.
d) Sonet, dos quartets i 2 tercets de 13 sil·labes, ABBA ADDA CCD CCD
(4) -internar: Penetrar, endinsar-se.
-cisellada: Gran quantitat de cisells.
-ogiva: Arc acabat en punta en què els dos costats són dos arcs simètrics i còncaus que es troben formant un angle curvilini inferior a 90°.
-irisació: Acció d’irisar; l’efecte.
-esmaragda (maragda): Pedra preciosa, varietat del beril dura i d’un color verd d’herba brillant tirant a blau a causa de la presència d’una petita quantitat de crom.
-ufanós: Que fa ufana d’alguna cosa, se’n glorieja, s’hi fa veure.
-arraulir: Ajupir, abatre.
-xapar: Cobrir o guarnir amb xapes.
-estremir: Fer tremolar fortament.
-nimbada: En heràld., voltat per darrere d’un cercle d’or ple, en forma de besant, s’aplica a un cap.
MARC AMODEO PALOMAR
Subscriure's a:
Missatges (Atom)